41. Instruments de navegació actuals

De dia o de nit, des de la coberta d’un Open 60 és veu l’horitzó a unes 4 milles. La curvatura de la Terra es nota molt a alta mar i el que hi ha més enllà de l’horitzó no queda a la vista. Si s’aproxima un vaixell mercant a 20 nusos, entre que aparegui per l’horitzó i es creui amb el veler, poden passar només minuts. La presència de l’última tecnologia en comunicacions i electrònica són fonamentals per evitar accidents i seguir la ruta més adequada per donar la volta al món.

Els Open 60 porten l’última tecnologia en comunicacions i electrònica. El lloc des d’on es controlen totes les dades que subministren els aparells electrònics de l’embarcació és la taula de cartes, situada en una posició central dins de la cabina, i podríem dir que és el cervell del vaixell. Aquest és el lloc on, quan es navega, s’hi passa més temps. Hi ha velers que tenen instal·lada la llitera al seu davant per no perdre informació en cap moment. Cal tenir present que hi ha instruments situats a altres punts com pot ser a la banyera.

A la taula de cartes hi ha instal·lat un ordinador capaç de suportar la humitat i el moviment, per exemple el teclat es pot mullar sense problema. Aquest ordinador té instal·lats els programes de navegació, i tots els instruments de navegació hi estan connectats. D’aquesta manera, es pot controlar i analitzar el rumb, la velocitat, la posició dels velers contrincants, el vent, .... i, a més,  permet connectar-se a internet, rebre els butlletins meteorològics, enviar i rebre correus electrònics, editar fotografies, ... .

Equips de posicionament i detecció  

El GPS (Global Position System) serveix per conèixer la posició i la velocitat del vaixell. El GPS envia les dades a l’ordinador, les analitza i les aplica al programa de navegació que analitza la posició del vaixell, la dels velers contrincants i les previsions meteorològiques. L’ordinador ajuda  a la tripulació, comparant tota aquesta informació, a decidir quina és la millor ruta que cal seguir.

Un altre instrument indispensable és el RADAR (Radio Detection And Rangin) és un element de seguretat important, sobretot quan hi ha manca de visibilitat. Aquest serveix per localitzar altres vaixells, icebergs i fins i tot tempestes. Al RADAR se li pot afegir un instrument anomenat Active Echo, per amplificar el senyal de radar d’un altre vaixell. Amb un radar se sap la distància, la velocitat i el rumb d’un altre vaixell que pot estar a unes quantes milles al voltant, fet que permet dormir amb més tranquil·litat ja que si, aquest detecta un objecte, s’activa una alarma que  desperta la tripulació i la posa en alerta.

Els Open 60 duen cartes de navegació electròniques i en paper. Si es queden sense energia, els sistemes de comunicació fallen o hi ha la necessitat d’aturar-se en qualsevol punt de la ruta, hauran d’utilitzar cartes en paper per saber com és la costa del lloc on volen apropar-se.

Equips d’informació meteorològica

L’equip de ventés un dels que més mira qui a una regata. Aquest és el que indica la intensitat i la direcció del vent i informa el vent aparent, cosa que permetrà trimar les veles de la manera més adient.

El baròmetre electrònic serveix per saber la pressió atmosfèrica i, d’aquesta manera,  comparar-la amb la previsió i fer les interpretacions convenients. Recordeu que pressions de més de 1013 hPa són indicadors d’estabilitat atmosfèrica, en canvi pressions més baixes ens indiquen que s’acosta mal temps.

El baròmetre pot anar incorporat a una estació meteorològica i tenir informació de la temperatura i la humitat. Aquestes dades són suficients per tenir una idea del temps que es pot trobar a la zona de navegació. També existeixen aparells que constantment informen de les previsions meteorològiques com el NAVTEX.

Equips de comunicació

A la taula de cartes també hi ha aparells de comunicació com la radio VHF, l’Iridium  per comunicació via satèl·lit i la ràdio BLU(Banda Lateral Única).

A bord, l’aparell que és un veritable company pels i les regatistes és el pilot automàtic. Hi ha qui li posa un nom i en parla com si es tractés d'un membre de la tripulació. Els primers navegants que van donar la volta al món, com és el cas de l’Spray d’Slocum, encara sorprenen ja que aquest va aprendre a equilibrar les veles de tal manera que podia deixar el timó lligat hores i dies sense que el vaixell canvies de rumb. Havia aconseguit una posició del centre vèlic òptima per navegar sense l’ús del timó. Setanta anys més tard Robin Knox-Jonston va aprendre a fer el mateix quan, en el pitjor moment del seu viatge, se li va trencar el pilot automàtic de vent.

Aquestes han estat situacions excepcionals i per això amb els anys es van anar cercant solucions que permetessin governar el veler tot sol, sense patir perquè es desviés del rumb. La solució va arribar amb un sistema que permetia al timó corregir el rumb tot sol de manera que sempre mantingués el mateix angle respecte al vent. Això s’aconseguia orientant al vent una petita vela que, amb un senzill aparell de caps i politges, transmetia una força al timó fent-lo girar a una o altra banda, segons la correcció necessària. Si un veler navegava amb vent de costat -90º- el pilot el mantenia aquest angle i si el vent rolava, el rumb del vaixell també girava en conseqüència. Aquest era uns dels problemes dels pilots de vent, l’altre es produïa al navegar popa al vent ja que perdien fàcilment el control del rumb.

Els pilots actuals són electrònics i no depenen del vent. Es tracta d’uns dispositius que incorporen un compàs electrònic especial que guia el timó. El problema és que consumeixen energia de les bateries, el de vela no, i que si el vent canvia de direcció i no s'està atent, mantenen el rumb original tot i que les veles vagin malament. Per això els i les patrones tenen alarmes que els avisen dels canvis.

Tota aquesta tecnologia, no ha de fer oblidar com es navegava fins fa pocs anys i quins són els instruments bàsics per la navegació oceànica.

El compàs

En l’actualitat, el compàs convencional té forma cilíndrica amb una tapa de vidre que permet veure la rosa dels vents. Aquest cilindre està suspès en una estructura que el manté en posició horitzontal encara que el vaixell es balancegi. A l’interior del cilindre s’hi ha col·locat una barreja d’aigua i alcohol al 10%, on hi ha suspesa l’agulla imantada que ens marca el nord.

Tot i això, els velers amb més tecnologia com els Open 60 utilitzen un compàs electrònic i el GPS que proporciona molta precisió i que va connectat amb altres aparells de bord.